tomeu estelrich

impromptu / peça única i vídeo de tomeu estelrich

Ballarines: Marta Barceló i Aina Pascual
Escultor: Tomeu Estelrich
Càmera i muntatge: Joan Vidal Vidal
Enregistrat al teatre de Sineu el juny de 2014
Música: Oblivion d’Àstor Piazzola

impromptu

1.  Improvisació; es diu especialment de certes peces musicals o literàries improvisades
2. Promptitud; acció enèrgica impremeditada
Etimologia: de l’italià impromptu (llatinisme)

En aquest cas és un diàleg improvisat entre la dansa i l’escultura. Dues ballarines i un escultor comparteixen l’espai creatiu per conversar sobre allò que els omple i allò que els fa mal. Cerquen un sentit a la seva pràctica diària. Entre filferros i reixes metàl·liques fan una reflexió sobre la producció artística. Damunt l’ escenari conviuen la creació, el moviment i la fuga.

Elliot W. Eismer en el seu llibre Educar la visió artística diu: “L’art ens recorda que l’acte d’observar intensament, d’obrir la sensibilitat a l’entorn, produeix una recompensa qualitativa en el procés de viure “. L’ oportunitat d’iniciar, exercitar i acabar un treball artístic és el fidel reflex de qui l’ha realitzat.

tomeu estelrich