david campaner

En els últims anys estic treballant amb una idea predeterminada però utòpica. La d’un espai inert però amb viva pròpia: un HOTEL Un espai representat en diferents formats i perspectives. Així doncs, ha estat observat des de fora i des del seu interior. L’últim pas ha estat anar extraient objectes de les seves estades per donar a conèixer històries anònimes dels seus hostes. Un element utilitzat per poder explicar aquestes històries és una CHAIR que es presenta com a element impersonal que és caracteritzat per donar a conèixer una experiència. Una experiència intocable o pròpia ja que es presenta en un espai tancat i impenetrable.

david campaner